Davant els tradicionals estudis de salut concentrats en grans capitals, la iniciativa de Dipsalut i la Generalitat de Catalunya analitza l’impacte de l’entorn en 18 municipis de diferents escales i entorns geogràfics.
Quan els mitjans de comunicació parlen de contaminació, qualitat de l’aire o estrès ambiental, la mirada sol dirigir-se de manera gairebé exclusiva a les grans zones metropolitanes. Tanmateix, què sabem sobre com impacta l’entorn en la salut de les persones que viuen en ciutats mitjanes, viles o municipis de caràcter rural?
Històricament, la investigació sobre l’exposoma (el conjunt de factors ambientals, d’estil de vida i socials que ens influeixen al llarg del temps) ha tingut un fort biaix urbà. La manca de dades específiques fora de les grans urbs ha provocat que moltes polítiques de salut pública es dissenyin amb patrons que no reflecteixen la realitat de municipis d’escala menor o mitjana.
Omplint el buit dels grans projectes europeus
Si observem la recerca sobre l’exposoma a escala internacional, els grans referents posen el focus gairebé exclusivament en les àrees d’alta densitat poblacional. Un exemple clar és el projecte EXPANSE (finançat per la Unió Europea), que analitza com l’entorn urbà afecta la salut de 50 milions de persones, però ho fa centrant-se en grans capitals com Barcelona, Atenes, Basilea o Utrecht.
De la mateixa manera, molts dels estudis pioners liderats per centres d’excel·lència com l’ISGlobal sovint basen les seves conclusions en les dinàmiques de macrourbs com Barcelona (amb projectes destacats com el BREATHE, que mesura la contaminació a les escoles barcelonines). Aquests estudis són fonamentals, però mesuren fenòmens molt lligats a l’alta densitat: les illes de calor generades per l’asfalt, les grans rondes de trànsit massiu o la contaminació industrial.
Però, què passa amb els efectes de la calefacció per biomassa a l’hivern a Sant Joan de les Abadesses? Què sabem de l’impacte d’estar envoltat de zones agrícoles a Besalú o Porqueres? I com afecta la humitat i la mobilitat del turisme estacional a Santa Cristina d’Aro?
A diferència d’aquests grans projectes metropolitans, el Girostudi cobreix un buit científic essencial a escala europea: descentralitza la recerca i demostra que la salut ambiental s’ha de mesurar, també, en la petita i mitjana escala.
Un mosaic territorial únic: 18 municipis, 18 realitats
El Girostudi, impulsat per Dipsalut i la Generalitat de Catalunya, neix per corregir aquesta escletxa. Mitjançant el seguiment de 4.000 persones, el projecte analitza la interacció entre la genètica, les mostres biològiques (conservades al Biobanc de l’IDIBGI) i els factors ambientals propis de cada territori.
La tria dels 18 municipis participants no és casualitat; respon a la voluntat de representar la riquesa i diversitat de les comarques gironines:
- Muntanya i Pirineu (Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Puigcerdà, Llívia): on condicionants com el clima de muntanya, el tipus de calefacció o la dispersió geogràfica juguen un paper clau.
- Litoral i Costa (Palamós, Llançà, Santa Cristina d’Aro): amb dinàmiques marcades per la brisa marina, el turisme estacional i la mobilitat de la costa.
- Valls i Entorn Agrorural (Porqueres, Besalú, les Preses, la Cellera de Ter, Vidreres): on l’activitat agrícola, la proximitat a la natura i la vida de poble ofereixen un perfil d’exposició propi.
- Ciutats Mitjanes i Nuclis Urbans (Girona, Figueres, Olot, Blanes, Banyoles): on el trànsit, la contaminació acústica i la densitat urbana requereixen un seguiment detallat.
Ciència de km 0 per decidir el futur de la salut
Mesurar aquests paràmetres amb el màxim rigor científic permetrà disposar, per primera vegada, d’evidències locals de km 0. L’objectiu final és disposar d’una fotografia d’alta precisió del benestar de la població gironina que permeti orientar les polítiques públiques del territori i adaptar-les a les necessitats reals de cada municipi, sigui quina sigui la seva mida.
