Amb l’arribada del fred, les condicions dels habitatges adquireixen una importància especial per a la salut. El Girostudi investiga com l’entorn i les condicions de vida influeixen en el benestar de les persones a les comarques gironines.
Quan pensem en els factors que condicionen la nostra salut, sovint ens venen al cap l’alimentació, l’activitat física o l’accés als serveis sanitaris. Però hi ha un altre element que té una influència important en el nostre dia a dia: les condicions de l’habitatge on vivim.
Amb l’arribada del fred, aquesta relació es fa especialment evident. No és el mateix viure en una casa ben aïllada, amb una temperatura confortable, que en un habitatge amb humitats, corrents d’aire o dificultats per mantenir l’escalfor durant l’hivern.
La temperatura de casa també és una qüestió de salut
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que l’exposició prolongada a temperatures baixes dins dels habitatges pot tenir conseqüències per a la salut, especialment pel que fa a les malalties respiratòries i cardiovasculars.
En les seves recomanacions sobre habitatge i salut, l’OMS proposa els 18 °C com a temperatura interior mínima de referència durant les èpoques fredes per a la població general, tot i que les persones més vulnerables, com els infants, la gent gran o les persones amb determinades malalties cròniques, poden necessitar temperatures superiors.
L’aïllament tèrmic, la ventilació i el manteniment de les instal·lacions també tenen un paper important a l’hora de garantir un entorn domèstic saludable.
Quan mantenir la casa calenta es converteix en una dificultat
Disposar d’un habitatge adequat no depèn únicament de les seves característiques físiques. La situació econòmica de cada llar també condiciona la possibilitat de mantenir una temperatura confortable.
Segons l’Enquesta de condicions de vida de l’Idescat, l’any 2025 gairebé una de cada sis persones de 16 anys o més a Catalunya (el 16,7 %) afirmava que no es podia permetre mantenir casa seva a una temperatura adequada.
Aquesta dada reflecteix les dificultats econòmiques que poden tenir algunes llars per garantir una temperatura confortable, especialment durant els mesos més freds. Es tracta d’un dels indicadors relacionats amb la pobresa energètica, un determinant social que pot influir en la salut i el benestar de les persones.
Les dificultats per afrontar les despeses de calefacció, l’estat de conservació dels edificis o la qualitat de l’aïllament poden generar situacions de desigualtat que van més enllà del confort domèstic.
A més, aquestes condicions poden variar segons el territori, la tipologia d’habitatge i les característiques socioeconòmiques de la població.
Què pot aportar el Girostudi?
Un dels objectius del Girostudi, el projecte pioner de salut pública de proximitat impulsat per la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, és entendre com les condicions de vida i l’entorn es relacionen amb la salut de les persones.
Per això, entre les dades que recull l’estudi hi ha informació sobre la llar i l’habitatge, la capacitat econòmica, l’entorn, els hàbits i l’estat de salut.
El seguiment de la població durant deu anys permetrà estudiar com evolucionen aquests factors i explorar les seves possibles relacions amb la salut, tenint en compte la diversitat territorial de les comarques gironines.
Disposar de dades de km 0 és fonamental per conèixer millor les necessitats reals de la població i contribuir a orientar polítiques públiques més adaptades a cada territori.
Perquè entendre la salut també vol dir entendre com vivim. I això comença, entre molts altres llocs, a casa nostra.
